El misteri de la cova
[page-n-1]
LA BIBLIOTECA AL TEU ABAST!
Llig la història d’Àsip i Dèsip i després contesta vertader o fals.
“EL MISTERI DE LA COVA”
Fa molts, molts anys, abans que s'inventaren les cases, els pisos o les
escoles, la vida era molt diferent a la nostra. Però millor que vos ho conten
dos xiquets com vosaltres que van viure en aquella època: Dèsip, una
xiqueta de cinc anys i el seu germà Àsip, de sis anys. Sa casa era una gran
cova que compartien amb tota la seua familia: els seus pares, els seus
oncles, els seus iaios...
Dèsip: Àsip, m'acompanyes al riu a buscar pedres per al iaio?
Àsip: Val, perquè practicant el tir se m’han trencat unes quantes puntes
de fletxa i necessite que el iaio me’n faça més.
Dèsip: De camí podem arreplegar pinyons i arborços, i eixa planta tan
dolça que el iaio anomena «peraxuplarselsdits».
1
[page-n-2]
Narrador: En aquella época encenien fogueres per a tindre llum i calor
quan feia fred, portaven vestits fets de pell que cosien amb agulles i
punxons d’os i, com que no hi havia botigues ni supermercats, cada dia, en
eixir el sol, Àsip, Dèsip i la seua família anaven a buscar menjar. Els xiquets
acompanyaven els majors i així aprenien a recol·lectar i caçar. De tant en
tant, també s’apropaven a la platja per a pescar i agafar petxines amb les
quals es feien collars. Però el que més els agradava, a Àsip i Dèsip, era
entrar a la cova sagrada, on es pintaven marques màgiques al cos i
dibuixaven cabres, cérvols, bous, cavalls i altres animals sobre pedres
planes.
Una nit, Àsip no podia dormir-se, perquè havia escoltat un soroll molt
estrany.
Àsip: Ui, quina por! Quin soroll tan estrany! Serà un monstre menja
pedres que es vol menjar la nostra cova?
Narrador: Un poc cagadet de por es va alçar i es va acostar al lloc d'on
venia aquell soroll...
Àsip: Què estrany! Només veig els pals de fusta que protegeixen l’entrada
de la cova i un forat menut a la paret... i un monstre no cap allí dins!. Crec
que millor em torne al llit.
Narrador: Àsip va tornar a gitar-se, però li va costar adormir-se, perquè no
podia deixar de pensar en aquell soroll i en aquell monstre.
L’endemà...
Àsip: Dèsip, Dèsip! Crec que hi ha un monstre a la paret! El vaig escoltar
anit i feia «crac, crac, crac», com si estiguera menjant-se la cova!
Dèsip: Ha, ha, ha! No sigues fava! Com va a existir un monstre que menge
pedres? D'on eixia el soroll?
Àsip: Mira, el soroll eixia d'ací!
Dèsip: Per què no hi fiquem un pal a veure què passa?
Àsip: Xe, mira el pal, té un forat! Torna a ficar-lo a veure si ix el monstre!
2
[page-n-3]
Àsip: Mira Dèsip, ara en té dos, de forats!
Dèsip. Ui! Açò és molt estrany. Anem a contar-li-ho al iaio, de segur que ell
sap de què es tracta.
Els dos xiquets alhora: Iaio, iaio!
Dèsip: Hem ficat aquest pal de fusta en un forat de la paret perquè
escoltàvem un soroll estrany i, en traure’l, tenia dos forats!
Àsip: Qui els ha fet, iaio? Un monstre menja pedres, a que sí?
Iaio: Ha! ha! ha! No, fill no! Els monstres no existixen. Eixos foratets i eixe
soroll els ha fet un insecte molt menut que es diu corcó i no menja pedres,
sinó fusta.
Àsip: Xeeee iaio, amb tantes coses que ens contes i mai ens havies parlat
del corçó, corró…Bo, sobre eixe insecte.
Iaio: Corcó, es diu corcó, i encara com l’heu trobat! Segurament seguirà
dins del pal. Millor serà que el tireu ben lluny de la cova perquè no es
menge la resta de coses de fusta que tenim. Si no, ens quedarem sense
llances, sense pals per a encendre foc, sense llenya per a escalfar-nos…
Amb el fred que fa a l’hivern!
Àsip: No et preocupes iaio. Vaig a llançar-lo beeeen lluny.
Narrador: I així va ser com Àsip i Dèsip van salvar la seua família d'aquell
insecte menjador de fusta.
Si voleu descobrir més històries com aquesta, podeu vindre a la Biblioteca
del Museu de Prehistòria i gaudir d'un muntó de llibres amb els quals
aprendreu moltes coses sobre la Prehistòria. A més, vos els podreu
emportar prestats a casa. Veniu prompte perquè mil i una aventures estan
esperant-vos.
3
[page-n-4]
Vertader o fals? Encercla la resposta correcta:
1) Ásip i Désip vivien en una cova només amb els seus pares.
Vertader Fals
2) Ásip té 5 anys.
Vertader Fals
3) Els xiquets acompanyaven als majors per a aprendre a caçar i a
recol·lectar.
Vertader Fals
4) Una nit Désip no podia adormir-se perquè escoltava un soroll molt
estrany.
Vertader Fals
5) Désip li compta a Ásip que hi ha un monstre menja pedres en la cova.
Vertader Fals
6) L'avi els diu que l'insecte menja fusta.
Vertader Fals
7) Ásip i Désip salven a la seua família d'aquell insecte.
Vertader Fals
BIBLIOTECA INFANTIL DEL MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
MATERIAL DIDÀCTIC PALEOLÍTIC
4
[page-n-5]
LA BIBLIOTECA AL TEU ABAST!
Llig la història d’Àsip i Dèsip i després contesta vertader o fals.
“EL MISTERI DE LA COVA”
Fa molts, molts anys, abans que s'inventaren les cases, els pisos o les
escoles, la vida era molt diferent a la nostra. Però millor que vos ho conten
dos xiquets com vosaltres que van viure en aquella època: Dèsip, una
xiqueta de cinc anys i el seu germà Àsip, de sis anys. Sa casa era una gran
cova que compartien amb tota la seua familia: els seus pares, els seus
oncles, els seus iaios...
Dèsip: Àsip, m'acompanyes al riu a buscar pedres per al iaio?
Àsip: Val, perquè practicant el tir se m’han trencat unes quantes puntes
de fletxa i necessite que el iaio me’n faça més.
Dèsip: De camí podem arreplegar pinyons i arborços, i eixa planta tan
dolça que el iaio anomena «peraxuplarselsdits».
1
[page-n-2]
Narrador: En aquella época encenien fogueres per a tindre llum i calor
quan feia fred, portaven vestits fets de pell que cosien amb agulles i
punxons d’os i, com que no hi havia botigues ni supermercats, cada dia, en
eixir el sol, Àsip, Dèsip i la seua família anaven a buscar menjar. Els xiquets
acompanyaven els majors i així aprenien a recol·lectar i caçar. De tant en
tant, també s’apropaven a la platja per a pescar i agafar petxines amb les
quals es feien collars. Però el que més els agradava, a Àsip i Dèsip, era
entrar a la cova sagrada, on es pintaven marques màgiques al cos i
dibuixaven cabres, cérvols, bous, cavalls i altres animals sobre pedres
planes.
Una nit, Àsip no podia dormir-se, perquè havia escoltat un soroll molt
estrany.
Àsip: Ui, quina por! Quin soroll tan estrany! Serà un monstre menja
pedres que es vol menjar la nostra cova?
Narrador: Un poc cagadet de por es va alçar i es va acostar al lloc d'on
venia aquell soroll...
Àsip: Què estrany! Només veig els pals de fusta que protegeixen l’entrada
de la cova i un forat menut a la paret... i un monstre no cap allí dins!. Crec
que millor em torne al llit.
Narrador: Àsip va tornar a gitar-se, però li va costar adormir-se, perquè no
podia deixar de pensar en aquell soroll i en aquell monstre.
L’endemà...
Àsip: Dèsip, Dèsip! Crec que hi ha un monstre a la paret! El vaig escoltar
anit i feia «crac, crac, crac», com si estiguera menjant-se la cova!
Dèsip: Ha, ha, ha! No sigues fava! Com va a existir un monstre que menge
pedres? D'on eixia el soroll?
Àsip: Mira, el soroll eixia d'ací!
Dèsip: Per què no hi fiquem un pal a veure què passa?
Àsip: Xe, mira el pal, té un forat! Torna a ficar-lo a veure si ix el monstre!
2
[page-n-3]
Àsip: Mira Dèsip, ara en té dos, de forats!
Dèsip. Ui! Açò és molt estrany. Anem a contar-li-ho al iaio, de segur que ell
sap de què es tracta.
Els dos xiquets alhora: Iaio, iaio!
Dèsip: Hem ficat aquest pal de fusta en un forat de la paret perquè
escoltàvem un soroll estrany i, en traure’l, tenia dos forats!
Àsip: Qui els ha fet, iaio? Un monstre menja pedres, a que sí?
Iaio: Ha! ha! ha! No, fill no! Els monstres no existixen. Eixos foratets i eixe
soroll els ha fet un insecte molt menut que es diu corcó i no menja pedres,
sinó fusta.
Àsip: Xeeee iaio, amb tantes coses que ens contes i mai ens havies parlat
del corçó, corró…Bo, sobre eixe insecte.
Iaio: Corcó, es diu corcó, i encara com l’heu trobat! Segurament seguirà
dins del pal. Millor serà que el tireu ben lluny de la cova perquè no es
menge la resta de coses de fusta que tenim. Si no, ens quedarem sense
llances, sense pals per a encendre foc, sense llenya per a escalfar-nos…
Amb el fred que fa a l’hivern!
Àsip: No et preocupes iaio. Vaig a llançar-lo beeeen lluny.
Narrador: I així va ser com Àsip i Dèsip van salvar la seua família d'aquell
insecte menjador de fusta.
Si voleu descobrir més històries com aquesta, podeu vindre a la Biblioteca
del Museu de Prehistòria i gaudir d'un muntó de llibres amb els quals
aprendreu moltes coses sobre la Prehistòria. A més, vos els podreu
emportar prestats a casa. Veniu prompte perquè mil i una aventures estan
esperant-vos.
3
[page-n-4]
Vertader o fals? Encercla la resposta correcta:
1) Ásip i Désip vivien en una cova només amb els seus pares.
Vertader Fals
2) Ásip té 5 anys.
Vertader Fals
3) Els xiquets acompanyaven als majors per a aprendre a caçar i a
recol·lectar.
Vertader Fals
4) Una nit Désip no podia adormir-se perquè escoltava un soroll molt
estrany.
Vertader Fals
5) Désip li compta a Ásip que hi ha un monstre menja pedres en la cova.
Vertader Fals
6) L'avi els diu que l'insecte menja fusta.
Vertader Fals
7) Ásip i Désip salven a la seua família d'aquell insecte.
Vertader Fals
BIBLIOTECA INFANTIL DEL MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
MATERIAL DIDÀCTIC PALEOLÍTIC
4
[page-n-5]
Back to top